allà on vaig
des del primer dia.
La mort em vigila
i en certa manera,
sense ella,
no podria viure.
És la mort
la que m'alça
del llit cada dia,
em vesteix,
i em treu de casa
perquè em toqui
l'aire,
em prengui
alguna que altra
cerveseta.
I de pas,
m'empaita
perquè em
relacioni
amb altres
mortalitats.
Algunes,
per cert,
molt atractives.
O vagi
a pencar
per guanyar-me,
d'aquella manera,
la vida.
La mort
em recorda
que això de la vida
s'acaba, que
només és
per una estoneta.
I és que sense
la mort,
la vida seria
impossible.
Dani T.D. 8/12/2024
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario