domingo, 8 de diciembre de 2024

DES DEL PRIMER DIA

          La mort m'acompanya 

allà on vaig

des del primer dia.


La mort em vigila

i en certa manera,

sense ella, 

no podria viure.


És la mort 

la que m'alça

del llit cada dia,

em vesteix, 

i em treu de casa

perquè em toqui 

l'aire, 

 em prengui

alguna que altra

cerveseta.


I de pas,

m'empaita

perquè em

relacioni

amb altres

mortalitats.


Algunes,

per cert,

molt atractives.


O vagi

a pencar

per guanyar-me,

d'aquella manera,

la vida.


La mort

em recorda

que això de la vida

s'acaba, que

només és 

per una estoneta.


I és que sense 

la mort,

la vida seria

impossible.


Dani T.D. 8/12/2024


No hay comentarios:

Publicar un comentario

VIENTO HELADO

  Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una  rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...