Hi ha dies sense ganes pràcticament de res. Dies que son deserts, perfectes per no existir. Exiliar-se per un temps al no-res de l'existència. Hores suspeses en l'espai, que fugen dels rellotges. On el pensament es fa prenguntes a sí mateix.
La vida és dura, màgica i rara. És una planta que va creixent fins a un temps determinat. O potser tot plegat, la vida és un somni dins d'un somni sense massa sentit...
Qui sap.
Mentre els minuts segueixen marcant el temps. Aquests es fan hores, les hores es fan dies, els dies es fan anys, i els anys es tornen a fer minuts. Minuts d'aigua que s'evaporen cap un no-res ben serè i lliure, on dormen els déus i somnien els dimonis més tendres.
I tot final duu a un nou principi. Principi que també s'acabarà.
O qui sap...
Dani T. D. 2/12/2024
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario