des del primer dia,
amb un cos de fang trencat
i amb un poquet d'alegria.
Sempre perdent
fins i tot en les poquetes ocasions
que un creu guanyar.
Sempre perdent
però sense perdre el do de la comèdia
en aquest món sense sentit
ple de fam, guerres i enveges.
En aquest món
fet de buidors
que ens pesen en les parpelles,
en l'ànima i el cos,
Sí, sempre perdent,
perdent sempre...
És la ximple inèrcia,
és l'essència, és el perfum
que m'acompanya
per aquest desert
ple d'imatges ben buides,
ben plenes,
plenes de quasi res.
Sempre perdent
però amb un somriure al rostre
fins que la mort
al seu llit m'aculli.
Dani T. D. 3/12/2024
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario