rostre sempre "honest" de Putin. Un nou faxisme (que essencialment és el de sempre) que no admet la crítica (per variar), que convida a no dubtar, a desfer la riquesa dels matisos. Sí, perquè entre el negre i el blanc hi ha més matisos i, més colors. A vegades, o sovint, ni la nit és tan negre. Ni el dia tan clar.
Sempre hi hagut cert deliri, per part d'un sector de la societat, per dominar a la majoria, per fer fora el pensament crític, per procurar que la massa desintegri l'individu i segueixi el que diu el lider.
D'altre banda, pot ser paradoxal (i de fet ho es), però el l'individualisme extrem que provaxca el capitalisme salvatge actual també desintegra a l'individu, a la persona.
En el fons, no hi ha res ideal. Però el sistema més idoni és (o seria) l'anarquia. L'anarqui no significa que tothom faci el que vulgui. l'anarquia significa evolir tot poder. Que cadascú sigui responsable de si mateix, respectant els altres. I que ningú sigui ni més ni menys que ningú. Viu i deixa viure.
Pero això no sé si algún dia serà posible. Perquè entre d'altres coses l'home és l'animal més débil de tots. I com ésser débil és el més perillós. Una de les seves principals carecterístiques és que enlloc d'adaptar-se a la natura com ho fa la resta dels animal, ho fa el revés. Adapta la natura a les seves necessitats, als seus interessos.
Fernando Pessoa té un pensament que a través d'en Bernardo Soares, autor d'El Llibre del Desassossec, escriu: Quan regni la humanitat, no farà falta cap civilització.
Diari secret, 2024
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario