les onades lliures del vent,
els deus jugant al set i mig,
els petons que es van perdent.
L'alegre desmesura entre els cossos,
les ànimes nues matant-se de goig,
aquest cor sense dignitat i en el ossos,
aquesta bellesa teva que em torna tan boig.
Aquestes mans mudes que em gronxen,
l'absurd més legitim en cada cantonada,
els dits d'una excitació que m'engoixen
i a l'hora em porten cap a la teva tornada.
Dani T. D. 22/9/2021
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario