dels petons ansiosos en les solitàries estacions,
dels desitjos despentinats, tristos i beguts,
de les ganes de matar-nos a carícies i petons.
Aquests son els versos de les passions desconsolades,
de les copes que saben a amarga derrota,
de les nueses solitaries que es buiden entre els llençols,
dels núvols suïcides que suspiren amors impossible,
sobre la ciutats dels nàufrags
post-moderns.
Aquest és el poema de les nits despertes
i suades,
del verí que corre de boca en boca,
de les ànimes naufragades en l'oceà del desamor,
de la desafinada melodia en la diària vida
d'aquell solitari desafinador de versos.
Dani T. D. 29/9/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario