i que du les pupil.les bastant brutes.
Hi ha una ombra trencada dins l'espill,
una boira que em multiplica la por,
un absurd que discrepa amb cert estil,
sospito que es un decadent actor.
Amb tot i això m'aixeco i em dutxo,
em prenc un cafè i surto cap a l'oficina,
i de tot i de res com un lladre fujo.
En l'oficina em sento segur i no sé
ben bé perquè. Durant unes hores
treballo comprimint l'espai sense pes.
(I a vegades m'imagino feliç.
Ves, quines coses de dir...)
Dani T. D. 22/9/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario