NO FER RES TEMBÉ VA BÉ

  De tant en tant va bé no fer absolutament res. Romandre en una habitació i contemplar al sostre o passejar pel jardí, llegir un llibre o senzillament sentar-se i observar els arbres o  escoltar el cant dels ocells.

  Però fer res tampoc és tant senzill. I avui en dia encara resulta més difícil, doncs estem ple d'estimuls per tot arreu. I el ritme cada vegada és més vertiginós.

  Sembla que viure és fer, fer i fer. I consumir, consumir i consumir. I en  part si, però viure també és ser. I ser implica reflexionar, sentir, meditar, somniar, imaginar, contemplar i fer, és clar.

 Jo què sé que venim a fer aquesta vida. Possiblement a fer res d'extraordinari. Haver nascut ja ha sigut un miracle o pur atzar, també... qui sap... Potser viure és jugar a aprendre. Però a aprendre que? Potser a viure sense cap més pretenció que la de somniar ben despert i sentir que estem vius, Clar, a que a vegades…

Dani T. D. 12//8/2021