LLARG I ESPÈS

 A voltes travesso un desert

llarg i espès,

arrossego un cor

podrit de tant bategar.

 

Camino sense ganes,

sense direcció.

Em trobo a les últimes

i em falta l'aire.

 

A voltes tan sols cerco

una tomba

per ja descansar,

i per sempre desparèixer.

 

Qui sap si l'endemà

ressuscitaré,

seré un altre.

 

O un ningú 

completament lliure,

com el vent,

com l'aigua, com el res...

Dani T. D. 22/9/2021