Naufraguen siluetes de vent fresc
sobre les vereres de la ciutat torta,
mentre es va despertant cada batec,
habitant d'aquestes avingudes sobtades.
sobre les vereres de la ciutat torta,
mentre es va despertant cada batec,
habitant d'aquestes avingudes sobtades.
Una subtil por modernitza els gestos
dels esclaus anónims i treballadors,
venen les seves ànimes per quatre quartos,
mentres passa un temps idiota i volador.
Naufraga el desig i la passió,
els petons i els crims més íntims,
tot plegat s'escapen entre els dits.
I en l'hotrizó batega una blanca visió:
potser és el miratge d'un demà
en la roda bella i mortal de tota ficció.
Dani T. D. 9/6/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario