LA FALSETAT DELS DIES DE PEDRA

   De cop i volta sonà el despertador del mòbil, amb un quiriquiquí de gall metalitzat. Vaig obrir els ulls resignadament: dilluns una altra vegada, quina puta merda! Però com pot ser que passi el temps tan i tan de pressa? I es que arriba un punt, que un sospita que tot és mentida. Un cop dret, vaig passar per la dutxa. Sota l'aigua vaig tenir un rar i sobtat presentiment. Minuts més tard, ja vestit, ho vaig confirmar. Vaig saber que aquell dilluns era fals. Si, estava vivin un dia fals. No obstant vaig seguir amb la rutina de sempre, encara que fos indiscutiblement, una rutina del tot falsa.

  Vaig arribar a la redacció del diari, més o menys, a l'hora de sempre. Jo era periodista i em guanyava la vida d'aquella manera, recollint informació per redactar notícies fresques del dia.  Portava cinc anys en aquell periòdic local, no era la feina de la meva vida (¿quina ho és?), pero se li apropava bastant. En aquell fals dilluns finalment en vaig seure al meu lloc de treball al voltant de dos quarts de vuit. Em disposava a esbrinar qué em deparava la realitat, quan em va venir sobtadament a la memòria que la realitat també era falsa com aquell dilluns. Així que vaig buscar la noticia més falsa de totes en aquell dilluns fals. Era una tasca aquella, no gens fàcil. Però finalment em vaig ensortir.

 Em vaig assabentar que una enesima pandemia anava conquerint els carrers del món. Era un virus molt sutbil que anava convertint a la gent amb pedra. Allò ho vaig trobar del tot fals, tan fals com que podia esdevenir realitat d'un moment a l'altre, per el que era una erfecte noticia per difondre en aquell diari digital. De cop, mentre estava redactant la notícia, em vaig notar que tot el meu organisme s'anava endurint. M'estava convertint en pedra? segurament. Hores més tard ho acabaria sabent de bon troç. Però aquell dilluns era del tot fals, pel que no li vaig donar la més mínima importancia. Tots ens vam quedar de pedra, en aquell dilluns.

  L'endemà tornava a ser dilluns. Aquest cop era un dilluns autèntic, absurd i tediós com tots els dilluns de sempre. Encara que, sota la dutxa, mentre sentia l'aigua caient-me pel cos, em preguntava quina diferència hi ha entre un dia fals i un d'autèntic?

I no vaig saber què contestar-me. Per cert, encara em noto pesat com una pedra.

Dani T. D. 14/6/2021.