amb l'oficina de les parets
d'agua calenta i foradada.
Un tramvia amb mil ulls
m'ha dut fins aquí ,
mentre guardo els teus petons
en les butxaques dels pantalons.
Saps, la vida és absurda
i bella a la vegada.
No sé com acabaré
però m'importa mil quilo de cogombres.
La política de les aceres
està massa trapitjada,
però és inevitable.
De fet tot és inevitable,
absurdament inevitable,
bellament inevitable.
Dani T. D. 28/6/2021
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario