jueves, 4 de agosto de 2022

SIN TUS BESOS

          Se acaba el mundo

y yo sin cenar.

Claro, tanta calor,

tanta guerra,

tanto satélite

vigilando

                    alrededor...


Y tanto móvil

y el Papa en uno 

de ellos,

 tan cansado

de andar pa' arriba

pa' bajo.


Y es que

es la hostia

ser el representante

en la tierra

de un Dios 

improcedente

y totalmente

ausente.


Se acaba el mudo

y yo sin tus besos.

Claro que,

 no me extraña,

 tanta crisis,

tanta epidemia,

tanta blasfemia,

tanto armamento,

tanto lamento,

tanto condimento,

tanto alboroto,

tanto coche,

tanta reproche,

tanta confusión,

tanta defunción,

tanta disfunción,

tantos recorte,

tanta deporte,

tanto soporte,

y tanto qué sé yo...


Dani T. D. 4/8/2022



EL PERSISTENTE CAMBIO CLIMÁTICO

                    A veces

en la oficina

me da

 por pensar 

en ti,

y me entra

el bajón.


Pienso

en enviarte

un mensaje,

pero no,

mejor

será 

quizás

olvidarte

¿para siempre?


Pues no,

no es tan 

fácil,

ya ves,

el deseo

de estar

contigo

                 y, de paso,

dentro 

de ti

y ya no salir

jamás del

paraíso,

persiste,

insiste,

desiste.


A veces

pensando 

en ti

el oxigeno

me falta..

Qué tontería,

disculpa...

es la calor.


¿El persistente 

                               cambio climático?


El caso

es que

en el fondo

no sé

lo que siento:

amor,

deseo,

miedo a la soledad...

tal vez

aburrimiento

existencial?


Y el

caso

es que 

la cosa

no es tan

dramática.

Sólo

que pienso 

en ti 

y me gustaría,

en fin ya

sabes

lo que me gustaría:

comer cacahuetes

                              contigo,

y no precisamente 

vestidos.

Lo digo

más que nada

por el persistente

cambio 

climático.


Dani T. D. 4/8/2022


FELICIDAD SIN EXCUSAS


 Después de la muerte

 no hay nada.

Y antes de la muerte

probablemente 

                            no haya 

                                                 mucho más.


Peter Wilson, 1889

miércoles, 3 de agosto de 2022

INSPIRACIONS VITALS

 A vegades escric 

 poemes tan sols

 per inventar-me el passat

i recordar el futur.

                                                                                   Dani Torrat, 2021

L'UNIVERS

  

   
 Sobtadament, aturat al fons d'un mateix, es contempla la realitat més propera i exterior com un immens oceà fet exclusivament de misteri. 
   Un misteri que potser mai deixa indiferent.

  Un, al cap i a la fi, fa el que pot. O el que vol? Jo què sé. La cosa es complica, o la complica un?

      Arribat al punt, cal desprendre les paraules de tot significat. Posar-les i estendreles en una taula, i començar (per enèsima vegada) a inventar-se la vida, el món, la realitat més propera. I de pas tenir el suficient coratge per inventar-se de nou una identitat, una intimitat, un refugi que conecti amb l'univers. Perquè un, de fet, és l'univers. 


Dani T. D. 3/8/2022

ESPERANDO, SIeMPRE ESPERANDO

 Esperando, esperando,

esperando qué se yo,

a que vuelva,

 que me vaya,

 que me toque la Primi,

 que reviente el planeta

de una vez.


Esperando, esperando,

siempre esperando a

que te desabroche al fin

                            ese tan precioso

 vestido,

 que te vistas,

 que te pierda de vista,

 que me mates

de una vez

con tus besos bien afilados.


Esperando, esperando

siempre lo mismo;

que cambien las cosas,

que sigan igual,

que razonen los de arriba,

que gane la ternura,

que se suicide la banalidad,

que vuelvas del exilio

                                          de mi olvido.


Dani T. D. 3/2/2022

M'ESCRIU UN POEMA 9

   A vegades escric un poema

tan sols per ficar-me dins 

i sortir de mí i d'aquest món

tan real, com fictici,

tan buit, tan ple,

tan civilitzat i tan idiota

       (o civilitzadament idiota).


 I m'enlairo inventant-me

en altres rostres, en altres pells,

  en altres esquelets,

en altre existències.

I em refresco, em dóna l'aire,

visc altres punts de vista.


També aprofito, 

                          quan escric el poema,

per buidar-me, i morir

sense morir-me del tot en cada vers, per

nèixer de nou en altres poema.

                            I així fer de la vida un

grapat de vides que moren

                           i neixen en cada 9 poema.


Dani T. D. 3/8/2022

NO DEJA DE SER UN SUEÑO

 Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...