DE MEL I CENDRA

A voltes somnio
ben despert
i visc a milers de kilometres d'aquí.


A vegades
la realitat més immediata
és un ximple ferida que assassinA tota vida.

A voltes
m'invento en altres
per ser jo mateix.

A vegades
tot és res
i en aquest res es manifesta
                     (a voltes)
  la màgia de sentir-me
                    dins teu.

A voltes
em canso cansar-me
d'aquesta vida que
      no sé que diables significa.

Sovint
em deixo seduïr
pel ritme que marca l'atzar
en el pantagrama que escriu tot Desig.

Sovint ben despert
                            somnio
per tractar de viure encara que sigui 
per uns anyets,
abans de que 
              la mort  em convidi 
                  a dormir en el seu llit 
                                        de mel i cendra.

A voltes escric

versos com aquets

que em son dictats 

pel vent més trapella

 i anàrquic.

Dani T. D, 18/4/2019

S'APAGA LA LLUM

  De sobte s'apaga
la llum
i s'evapora
la il.lusió.

El cor 
desbatega
tots
els batecs.

De sabte els dies
son foscos
i el sol es suicida.

Les nits sense
la nuesa
dels teus ulls
son llargs taüts
farcits d'amargor.

Però
potser, qui sap...
 després
de tota tempestat 

la dolçor
de la teva llum
em farà somniar
ben despert
un cop més:

nits senceres,
fins al mai més
fugisser.

Sí, com un miracle...

Dani T. D. 17/4/2019

 Dani T. d, 15/4/2019.

MENTIRAS ATRACATIVAS

Mentiras atracativas

por enésima vez

vuelven a prometer

desde sus auditorios

tan altos y deSmocráticos
la felicidad más extasiada,
el paraíso más torraAnal;

tantos los de acá

como los de aquí.

Qué viva la unidad!

Què visqui la indEpendència!

Qué somos muchos!

Y nosotros muy mansos!

Arriba los laZos de la identidad.

Ahora qué caigo

¿tú, quien eres piltrafilla?

Mientras unos quiebrantan la ley,
otros la adulteran aún más,
y de forma legaaaaal...

Entre juicios absurdos
pero con gran empaque,
mientras los verdaderos
criminales andan a sus anchas
haciendo y deshaciendo entuertos
desde su tan prosperas manadas.
O
huidos en mundos para lelos

mientras la casa
sin barrer por enésima vez.

En fin, lo de siempre
el show continua,
no hay nada nuevo bajo el sol.
Mientras yo no hago
otra cosa que pensar en ti,
porque fuera de ti
no hay absolutamente nada.
Res de res.

Todo es pobre, no hay matices.
Todo es demasiado sublime,
no hay humor, no hay sintonia,
 no hay humildad, ni güen rollo,
no hay nada.
 

Tanto los de allá

como los de acá.

Los enemigos se alimentan
entre si.
Se parecen tanto
entre si,
que se odian,
y del odio al amor
hay un paso, ya lo dicen.

Pues que queden
y se amen de una vez!
Dándose lo mejol...

Hasta pronto my love! 

Dani T. D. 10/4/2019

PARTIDO DEMÓCRATA PERO SIN PASARSE (presentación y progama y procaballeros)

   Hola estimado electRón, elector, electrodo, o lector a secas (o mojada ahhh..), o lector de boquilla (boquilla y los trogloditos) 
Porqué claro ¿Quien lee en este país?
A parte de los fantasmas que siempre presumen de mucho leer. Por cierto, Yo no leo, yo capricono

NACE UN NUEVO PARTIDO POLÍSTICO: 

un partido lleno de esperanza y de whisqui con hielo. Un partido que traerà más problemas a las disoluciones que tanto necesita este País (o Periódico, o Vanguardia, o.)

¿QUIEN SOMOS? 

Eso es prácticamente imposible saberlo. Porqué entre otras cosa quien sabe quien es en el fondo? Todos somos una sombra que pasa sin enterarse demasiado de nada. Nada, que ya llegamos a la otra orilla. No se nadar. Bueno, te ya lanzo un flotador. No me lanzes nada, que con los lanzos no se juega.

Para resumir somos el PDPESRSE: Partido Demócrata Pero sin Pasarse. 

No somos de derechas ni de izquierda ni de centro ni pa'dentro.

 Creemos en la gente. En la gente de verdad, en la gente que utiliza detergente, en la gente que va la suya, en la gente que nos la suda en definitiva pel davant i pel darrera.

Principales Objetivos:

-Educacion gratuita, sin muchas clases ni exámenes de consciencia ni conletras.
-Nuevo plan laboral: se ha de trabajar menos y ganar mucho más, al menos ganar algo de peso (ya saben, el peso de ley es tan cabrona na na na...Ostra, hay eco. Pues a mi el eco no me gusta. Pues el Nombre de la Rosa no estaba nada mal... De la rosa ehhhh...Rosa, rasa, rasae..)
-Reforzar la Constitució añadiendo más gags entre ley y ley. Y algún que otro numero musical.
-Recuperar el concepto de patria, pero para poder jugar a polícias y ladrones con mayor libertad y sin complejos de ningún tipo, para que así la corrupción sea una forma más senzilla y eficaz a la hora de hacer país. Y aquellos que se quieran independizar del propio, pues que lo puedan hacer pero con garantías de que jamás, ni de coña, dejen de ser corruptos pues los Nacionalismos, vengan de donde vengan, hay que desprotejerlos del sujetador y del corbatin. alimentarlos y seducirlossssss. Y así cuando sean mayores que se busquen la vida bajo un trapo bonito como bandera, comprado en un chino, por su puesto. Ah, y una cuenta con varios millones en las islas Llargandaix. O en Woterloo.com. Y, de paso, con tangas y a lo loco, que son 2 días (má o meno...) (por cierto, no te entratangas que vas a llegar pronto.)

NUESTROS  (des)PRINCIPICIOS:

Bueno hemos de decir que apenas tenemos principios. Teniamos unos 20, pero este pasado fin de semana nos animamos, y como era fiesta y una cosa lleva a la otra, acabamos con todos los principios. Pero eso sí somos demócratas. Demócratas que no creen en la democracia. Pues la democracia es la voz del pueblo, y amenudo la voz se queda totalmente afónica. Y la voz se pierde, se pierde, se pierde y si queda sólo con una ridícula vox y yo me quedo bien sola y descompuesta...

 ¿Y entonces qué hacer?

 Hay que ir a la farmácia. Pero jopeta! No hay ni una sóla farmácia de guardia a estas horas. Qué raro... ¿No habrá huelga de farmacéuticos?

Si es así, huelga usted mañana. Gracias, bueno me voy a casa a pensar cual será mi voto, si es que voto. Pues esa es otra... 

Dani T. D. 2/4/23019

VOLADA I CAIGUDA DELS PÈSOLS PROLÍFICS

     Devant l'onada d'informacions (o/i desinformacions) que d'un temps ençà (Petaky?) ens porta a preguntar-nos que ha significat els pèsols prolífics a casa nostra, intetarem doncs dexifrar si hi hagués algún interés més enllà de les inquietuds culinarias i (per què no?) cuixalaires i pitxulaires.

Anem al grà. Bé, als pesòls:

    Els pèsols son família de les llegums, per part de mare. Son conegudes les infinites generacions que tenen al seu origen en el neansiolític. Quan l'home descubreix els primers estris sofisticats per la caça i la reculectació de diversos productes per la llar i la piscina (segons diuen les sagrades escritures, concretament en l'antic testament. Bé antic, pre-antic millor.). Però ens saltarem aquets detalls que res importen. Només direm que en aquells temps els pèsols es van consagrar com el que son: un éssers totalment lúcids i amb un enorme sentit per la lògica a l'hora d'aplicar la Teoria de la Relativitat en la vida del cada dia.

   A casa nostre els primers pèsols venen del segle II a. C. I son originaris d'Ampuries (per cert ara que m'enrecordo, ampuries apujar una miqueta el só del micròfon? Gràcies. De res. Tu també maca) 
  Bé, com deiem: en aquella época els pèsols ampurians ja despertaven certes inquietuds independentistes. Revindindicaven un espai propi, més enllà de les obligacions laborals que condicionen l'actitud més substancial a l'hora d'obeïr cap propòsit que no sigui al de seguir creien que el pà sense tomàquet no val massa, per no dir re. Però bé això ja serien altres divagacions que res tindrien a veure amb els manesters ems han sol.licitat perquè dessarrotllem aquí i ara part d'aquest tesi vers als pèsols prolífics.

   Com que no és tracta d'explicar-ho tot, encara que ho podriem explicar tot. Però, qué és explicar-tot? És gaire bé impossible explicar absolutament tot. De fet, en el fons, ningú (o/i ninguna) no pot explicar-se realment gairebé res, per no dir res de res. O res! Bé, sí, però sempre s'acaba enganyant així mateiXXXXXa. I, de pas, acabar per enganyar a les altres. Per què? Se suposa que per por al buit. Però no és així. El que passa és que la vida  suposa un espai (enbast al 8?). Un espai que suposadament s'ha d'omplir, amb el que sigui, ja sigui amb llibres, vi, petons, futbol, pabrots, patates, sexe, tedi, pitos, banderes, llaços, pantalons, faldilles, nacionalismes, pollastre en pesols.... Però no. No senyora, perquè la nostalgia no va amb ell. Ell va pel carrer com li dóna la real gana. Ell té una opinió que a vegades l'expressa sense por. Clar, que tampoc espera que la seva opinió agradi a tothom. Només faltaria.
  I ARA tornant el tema que en ha portat aquí, direm que els nostres pèsols estàn en perill d'extinció. Els pésols del nostre país s'estàn plantejant diverses alternatives perquè la societat cassolana (de cassola) no es quedi amb una correcte alimentació.

PAUSA (minuts musicals sense só)

  Ens comuniquen que els autors d'aquestes paraules, han tingut que sortir corrents rera d'una atractiva promesa. Per el què els hi demanem disculpes.
   Seguirem informant, quan tinguem més informació. I més pèsols, evidentment, o qui sap...........
Bon Vespre des de La Pampa Pesolaire

.Dani T. D. 1 d'abril de 2019

ENÈSSIM DISCURS A LA MASSA MÉS TRANSLÚCIDA

  De cop i volta s'encarà al micròfon i va engegar el seu tan esparat discurs:

-Ciutadanes i ciutadans, gent de bé, i gent de vaca i de cabra...resumint em dirigeixo a vosaltres, poble de Xataungla. Tenim per endavant una lluita feixuga i prollongada. Feixuga perquè sense anar més lluny, lluitar cansa, i més si vens de Kansas City y si t'hi canses, pren una cadira i respira fons. Respira, omple els pulmons. Sent l'aire pur (o cigarreta) de Xataungla, l'aire que et fa únic. O única. O uniCaixa, perquè la Caixa és important. Si no fem caixa, de que serveix la llibertat de tot un poble? Bé, la llibertat sempre és importamt. Perquè sense llibertat, no es pot fer grans coses.  Arribats a aquest punt, també es poden fer petites coses.  Ja se sap amb una regadora i uns quans fems, les coses petites poden arribar a ser molt grans. Tan grans com el genial i carismàtic Cari Gran, en el seu paper en Històries de Fidadelfia. Però bé això son aigues d'un altre mar. Del mar Bàltic potser? Tot plegat és un mar de dubtes.
  I mentre la lluita,  que aquesta serà llarga, perquè entre altres coses així ho he acordat amb l'empresa de Liutes.com. Sí,els he comprat 14 mesos. En aquests mesos ens manifestarem de 3 a 7 de la tarda, de dilluns a dijous. Després anirem al mercat a fer la compra, i passarem per les botigues dels Xinos a comprar totes les banderes que tiguin per farcir als nostres balcons, finestres i façanes. També ens farem vestits de nit, perquè cal lluïr al bodi, per què l'esperit vol rotllo, unes tombarelles marranotes cada tres mesos no estàn gens malment. Ja que cada dia pot fer perdre el veritable objectiu de la nostre lluitauuuu. I aquest objectiu és tant tant tant....Hostia les 21 hores!!!!

 Aquí el president, el lider, el carrefour, el caprabo, el marxdonald... es va aturar. De cop es va notar la boca seca (o seca la boca?). Llavors va beure una mica d'aigua del bas que tenia en un racó de la taula. Quan acabà, l'omplir una altra vegada amb l'ampolla de Fontesquerda que havia al costat del got i s'el va beure sencer per segona vegada. Després, empassant saliva, tarnà a aquell discurs que no tenia cap desperdici i que faria història. I això que dubtava, perquè fer geometria aplicada o diseny relatiu, també li seduia una bona estona. En fi...
Després de posar-se bé el  ulleres, el presi va contuar el discurs.
-Necessitem força per continuar en la nostra lliuta, perquè aquest poble pugui decidir el seu futur. El futur que ja comença ara, ja. Observeu com es desperta el futur, encara que li costa lo seu el molt gandul! A cas és massa dormilega? Clar, que no m'estranya. Ahir, sense anar més lluny, va anar de festa (per la niethzche) després de veure el seu equip de futbol preferit  guanyar per treinta tres a cinc. Amb dos mugrons! És que som la hóstia! Però ara cal despertar, per això demano un café doble pel nostre futur. Ja que no hi ha temps. No hi ha temps, entre altres coses, perquè el temps és relatiu. El temps és la relació circumstancial (o not) que s'estableix entre els diferents cossos i masses celestes. I hi ha cada cos que treu el singlot (i sin glot, l'aigua es perd). Sense anar més lluny ahir vaig  coneixer el cos de bombers, i oh, UNA DIvINITAT!
  I ja per acabar us diré que quan siguem independents hi haurà cervesa fresca per a tothom, Vichi Casolà, classes gratuïtes de medicina alternativa, dapilacions de les ingles i les franques de franc, tothome i tatadone serà tan feliç (potser serà insoportable?), ningú passarà gana, ningú passarà set, i ningú sense passaport no podra passar més enllà de la frontera. No hi haurà cap lluita de classe perquè, entre al3 cosses, no hi haurà cap classe, tothom ballarà el xotis autòcton, es farà l'amor constantment i a l'estiu a l'aire lliure (amb proteció solar, evidentment), tothom serà molt i molt ric, els calers ens sortiren per tots els forats del nostre independent ésser. I no treballarà  ningú, ni jo. Bé, jo no treballo des de que vaig nèixer. Només parlo, parlo, parlo, torno a parlaaaarrrrrrrr i parlo per seduïr a la massa més translúcida, com vosaltres boniques i bonics.
  I ara perdoneu però m'han de fer una radiografia, abans però:

VISCA XATAUNGLA LLIURE!!! hosti!!!

Dani T. D. 29/3/2019

LAS PRISAS DE LA PRISA

Las prisas de la prisa

no siempre van deprisa,

mientras que  la vida de la vida

va perdiendo la propia vida

en el desvivir

de cada latir que late

el corazón;

cuando VA perdiendo la razón

en el ejercicio de cada

pensamiento

desvelando el presentiminto,

que no el resintimiento,

desde cada sentimiento

por el que miento

y al mismo tiempo mento.

A través de cada palabra

que me muda la voz

como un afónico altavoz

desde su voltio precoz

mientras el destino,

el muy cretino,

 me da una coz

en el propio porvenir

el que siempre está por venir,

pero nunca, nunca,
nunca viene

pues se entretiene

en el aquí y ahora

como una excusa

 barata, pero difusa.

CUaNDO al 
fin se 

 rompe el timón

que va marcando

 toda dirección,

y, de paso,

 la Ley de la Compensación

en el propio afan

de avazar

hacia cualquier lugar

sin apenas del sitio 

moverse, ea.

Dani T. D. 27/3/2019