LIMITS EN LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

  Hi ha límits per la llibertat d'expressió? A mi em sembla que si ha respecte, no té per què a haver-hi. Tothom és lliure de pensar i d'expressar el que vulgui. Les creences, religioses o no, també son lliures i mai s'han d'imposar a ningú. Encara que a vegades doni la sensació contraria. 

  Hi ha gent que mai compartirà la meva opinions ni la meva poca fe en cap ésser que pugui manipular, d'alguna manera, les meves passes cap a una vida després d'aquesta vida (quina mandra, una altra vida!) Però això és molt sà. Som una societat plural, on hi viuen moltes cultures i maneres de fer. Venim de la il.lustració, del renaixement,  dels grecs, dels romans, dels àrabs... I això és sà i dóna una enorme riquesa . Una gran cultura. I això no ho hem de perdre mai de vista.
  Com no em perdre mai de vista el sentit de l'humor com a punt de vista vital per tot, crec jo. Això també permet cultivar millor un sentit crític vers el món, i vers nosaltres per descomptat. El sentit de l'humor ens permet relativitzar les coses. En el fons res és massa important. Al cap i a la fi un s'acaba morint, i morir-se tampoc és tan terrible. Bé, en una societat tant materialista com aquesta, la mort crea frustració, però es pur marketing consumista que no porta enlloc.
Em desvió del tema, ho sento.
El que vull dir en aquestes línies és que expressar-se lliurament és sa. Riure's de coses aparentment sagrades es saníssim. I el que no li agradi que s'ho faci mirar, que estem en el segle XXI i no en l'Edat Mitjana.

Si hi ha algún Déu, cosa que dubto, ha de ser tot un caxondo mental! Si no vaja tifa de divinitat!!!!!!!!!!


Dani Torralba, gener 2015

CHARLIE HEBBO

 El que va passar el passat dimecres 7 de gener a París, és molt fort. Assassinar a dotze persones que pertenyien a la redacció de la revista satirica Charlie Hebbo és lamentable y terrible.  Alguna cosa no funciona, potser son els barbars que venen a carregar-s'ho tot. Encara no m'ho acabo de creure. No tenen sentit de l'humor. Ja sabem que és un petit sector radical, però és molt greu el que va passar.

 Perquè si assassinen el bon humor, estàn assassinat la vida i la llibertat. La gent que no té sentit de l'humor és perillosa i avorrida. I té cara de moc. A més a més no només estant atemptant contra la democràcia d'occident, sinò que atemptant també contra els seus germans de l'Islam. L'Islam tembé és un món interesant i i ric, però aquest radicals li estan creant mala reputació

Les religions tendeixen a no tenir massa o gens sentit de l`humor. Ja sé que aquest és un altra tema, però també és una cosa a reflexionar. Si Déu existeix, segur que té sentit de l'humor. L'humor és amor. Saber riure's de tot, començen per un meteix, és bàsic i sa per la salud mental i espiritual, al menys per a mi. A més tot és relatiu,

Res és tan seriós. Una vida sense riure no val la pena. Jo també prefereixo morir de peu i rient, que viure agenollat.

  Dani Torralba, 11/1/2015

UN AÑO MÁS?

Del azar inmedaiato

al deseo jamás escrito,

pasan los días de papel

ante los ojos de piedra.

De un carro hecho de estrella

en el cielo suspendido,

sortea el destino

que sacude mis más entusistas zapatos

hacia la nada más

misteriosa y desbocada.

 Un año más o menos,

pues según como se mire,

el tiempo no deja de ser

un estado mental, 

Tal vez una paradoja más

como este sueño mortal

que acaso es la vida,

que acaso es vana ilusión.

Dani Torralba, 4/1/2015

UN NADAL MES (un altre pet a la cara)

  Un any més nadal, la gent es torna, ens tornem, més imbècil del que és normal. Perquè és clar tanta felicitat concentrada en pocs dies, no serà sospitosa? No farà mal a les rebaixes de gener? Jo qué sé, no sóc metge i menys economista. Tampoc sóc creien. No crec en cap Déu., Penso que, com deia el primer marit de la Gala (un poeta en majuscules) que: Hi ha altres mons, però estàn en aquest. Penso més aviat, vaja, estic del tot convençut, que si existeix déu aquest deu ser idiota profund. És ha dir un pallo com nosaltres.

   El que vull dir amb això és que ja n'hi ha prou que es prenin el pél. El Nadal és xulo perquè és festa  i no tens que anar a la puta oficina dels pabrots i prou. Bé, potser també perquè hi ha vermut negre i turró però i?...

Avui en dia durant tot l'any si vols pots menjar turró i beure vermut negre fins a caure malalat. 

  Clar, que tampoc es qüestió de quan arriben aquestes dates "tan señalades" de declarar la guerra contra totohom i totadon. Exemple:

-Bon nadal!

-Bon nadal? Aixó tu. Me cago en la teva puta mare, cabró!

Tampoc és això. O si?

  Però si que demanaria una mica de humanitat. Que no enS tiren més pets en plena la cara. És Nadal, d'acord. Qui creigui amb aquestes coses, molt bé, que es feliciti a sí mateix i els seus. Però que ens deixin en pau els rars, els que no volem celebrar res, als ateus que creiem en l'alegria de viure perqué sí.  I si hi ha una vida més enllà, doncs la veritat, quina mandra!

Per cert bon nadal capullos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

(Hòsties m'he tornat a quedar sense vermut negre!!!!!!!!!!!!)

Dani Torralba, 25/12/2014

SEÑALES DE VIDA

Buscando señales de vida antes de la fugaz muerte,

antes de que se abra la puerta invisible que va dar a la otra misteriosa nada,

antes de que ayer pudiera ser mañana,

antes del antes que es otra dimensión ladrando

estallidos de luz que se desparraman en vasos

de lluvia y lágrimas sangradas, más allá de las avenidas de estos

metálicos sauces llorones que anuncian, entre la ingravidez

y la opulencia, la alegría sublime de sentirse vivo.

Buscando nuevas danzas, nuevos ritmos, nuevas preguntas, nuevos amantes,
nuevos aromas, nuevos versos

que desintegren a las amargas respuestas DE SIEMPRE

impuestas por toda falsa creencia, 

subvencionada por los núcleos estrechos

que siempre utiliza el poder (en todas sus dimensiones)

para, de alguna forma, dinamitar todo avance

que pudiera dar el paso definitivo

para que la humanidad fuese 

el único objetivo posible.

Buscando señales de vida,

sólo busco señales de vida

antes de desaparecer de una vez y para siempre.

Y esa búsqueda ya me colma suficientemente el alma y el cuerpo

con la alegría necesaria

que necesito para vivir

cada instante como si fuese el último,

pues cada instante es el primero y el último.

Dani Torralba, 13/12/2014

DE OTROS DÍAS

Me marché para volver nunca,

recordé con dos litros de olvido

en mi hígado,

renuncié a mis pasos

triunfé fracasando de nuevo.

Descumplí un año más

en las desventuras de mi eterna juventud,

ligué con la fotocopía estrangulada

de tu belleza impoluta.

Aprendí a mentir con la verdad

más asesina

para no volver a la escena del crimen

de todo frustrado deseo.

Lloré litros de desamor sangrado

y nacieron nuevos pétalos de miel

que se abrieron de nuevo para mi,

perfumando así el camino

hacia el final, y el principio

de otros días.

Dani Torralba, 7/12/2014

PARADOJAS COTIDIANAS

Tiempos difíciles como todos. Pero en fin, me levanto una vez más para trabajar. Necesito ganar dinero, exactamente no sé para qué...Bueno si, necesito alimentarme, tener un techo para cuando llueve, comprar el periódico de los lunes, los jueves y los sábado...que más que más, a sí dinero para el alquiler, para las cervezas de los viernes, para la maría de los martes que voy al psquiatra pues tengo vertigo cuando oigo a David Bisbal cantado, para los garbanzos con sardinas de los domingos y para Toñi que viene a leerme, principalmente a Proust y a Corin Tellado (no necesariamente por ese orden) cada quince  y, siempre acabamos en la cama, pues a los dos nos gusta mucho gusta dormir. Qué triste descubrir que uno trabaja sólo por dinero.

Y esa es otra.

El dinero, sí el dinero...que cosa es el dinero... Últimamente parece que todo sea dinero. Incluso los pobres tienen que tener algo de dinero. No sé exactamente qué quiero con eso, pero a que suena bién.  Parece algo así como una parábola, o paradoja, como le solía suceder  Jesulín, el de Belen, si, en sus horas bajas. En cambio los ricos van por la calle (cuando van, porque esa es otra) sin un cochino céntimo en los bolsillos. Su dinero esta guardado en la Estepa Rusa, aunque no todos son hijos de Putink. También hay ricos que son ricos sin querer. Esa gente, que son unas doscientas peronas en todo el mundo, suelen padecer grandes depresiones y están enganchados al jabón de lavadora. ¡Pobres diablos!

 ¡¡En fin qué vida esta!!!

Dani Torralba, 6/12/2014