domingo, 18 de enero de 2015

LIMITS EN LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

  Hi ha límits per la llibertat d'expressió? A mi em sembla que si ha respecte, no té per què a haver-hi. Tothom és lliure de pensar i d'expressar el que vulgui. Les creences, religioses o no, també son lliures i mai s'han d'imposar a ningú. Encara que a vegades doni la sensació contraria. 
  Hi ha gent que mai compartirà la meva opinions ni la meva poca fe en cap ésser que pugui manipular, d'alguna manera, les meves passes cap a una vida després d'aquesta vida (quina mandra, una altra vida!) Però això és molt sà. Som una societat plural, on hi viuen moltes cultures i maneres de fer. Venim de la il.lustració, del renaixement,  dels grecs, dels romans, dels àrabs... I això és sà i dóna una enorme riquesa . Una gran cultura. I això no ho hem de perdre mai de vista.
  Com no em perdre mai de vista el sentit de l'humor com a punt de vista vital per tot, crec jo. Això també permet cultivar millor un sentit crític vers el món, i vers nosaltres per descomptat. El sentit de l'humor ens permet relativitzar les coses. En el fons res és massa important. Al cap i a la fi un s'acaba morint, i morir-se tampoc és tan terrible. Bé, en una societat tant materialista com aquesta, la mort crea frustració, però es pur marketing consumista que no porta enlloc.
Em desvió del tema, ho sento.
El que vull dir en aquestes línies és que expressar-se lliurament és sa. Riure's de coses aparentment sagrades es saníssim. I el que no li agradi que s'ho faci mirar, que estem en el segle XXI i no en l'Edat Mitjana.

Si hi ha algún Déu, cosa que dubto, ha de ser tot un caxondo mental! Si no vaja tifa de divinitat!!!!!!!!!!


Dani Torralba, gener 2015

No hay comentarios:

Publicar un comentario

¡¡¡VISCA ISTANBUL!!!

        A QUIN FANTASMA  I XORIÇO  (professional i català) VOTAR???? (Català, Espanyol o Mongol, si ets un humil  o miserable treballador et...