Sovint no sé si soc
un, dos o mil.
Ser és una rara tara,
una exagerada dignitat,
una excusa com un altre
per seguir respirant.
Una altra fotesa,
tot plegat
Dani T. D. 17/7/2025
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
CANÇÓ DEL POBRET FANTASMA EXILIAT
Juntos, cafè para Puigi, prenen el pel al personal. Juntos, ni España ni Catalunya, em pagueu el lloguer del palauet a Woterloo. Juntos, j...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario