Un sol silvestre escalfa les paraules que han quedat abandonades i exteses pels vianants més anònims sobre l'asfalt.
Les paraules, degut a la calor més extrema, es descomponen fins que els seus vocables es fant aigua. Aigua que s'evapora, com tot pensament. I de rebot, desapareix qualsevol ratre d'acció que es proposi anar un pas més enllà. O senzillament viure cada instant com si fos el primer. I el darrer, naturalment.
Dani T. D. 3/7/2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario