miércoles, 9 de julio de 2025

A VEGADES PASSA

 A vegades passa

que estic mort i viu

a la vegada.


Que vull companyia

i alhora està

 ben sol.


Que ric

i no estic

precisament animat.


Que fa molta calor

i em tapo

amb un parell de mantes.


Que desitjo està

entre els teus braços,

i, alhora sense tu.


Jo qué SÉ!,

potser ben mirat

és el natural clima


d'aquesta vida,

tant confusa,

tan única,


tan ficticia,

tan fugaç,

tan mortal.


Dani T. D. 9/7/2025



No hay comentarios:

Publicar un comentario

NO DEJA DE SER UN SUEÑO

 Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...