INDECISIONS VITALS

   He obert els ulls passades les vuit del matí.

M'ha costat aixecar-me. M´he estat una estona rumiant què faria en el nou dia que m'acullia. Tinc molt per escriure i dibuixar.

És complicat. Viure és un estrany ofici. Un no sap ben bé que fa aquí, en aquest món, en aquesta vida. A vegades un es deixa guiar per un mòdel.  Quin mòdel? ves a saber, qualsevol imbècil amb una mica de carisma ja ens pot il.luminar llaurant merda compacte i glovalitzada a la nostra volutat més puta.

Al final he aconseguit vèncer la llei de la gravetat. Em dutxo, em batejo i ressucito. Quina agradable decepció. 

  A l'habitació canvió d'opinió. I em posso uns pantalons curts i una semarreta de tirants i m'en vaig a correr. Això m'ajudarà a aclarir les idees. Suar una mica, a més amb aquesta calor, pot anar bé per les indecisió existèncial. Corre sempre va bé, et descarrega de tanta tonteria dictada per l'ego dels collons.

  Malgrat tot, estic content (i no sento la necessitat d'estar plenament... feliç?) La vida és estranya i sé que en qualsevol moment això s'acaba. I potser precisament això és el que de debó em fa sentir viu.

Fins la propera, o qui sap...

                                         

Dani T.D. 7/7/2023