REALITATS IMPOSSIBLES

   Món boig.

   Surto, amenaça pluja. Les guerres continuen, les estadístiques cada vegada més criminals, i l'egoïsme no té remei.

 Encara que avui em sento extranyament feliç, Bé, feliç no és la paraula exacta.

  La felicitat, encara que sigui íntima, sempre és una trampa a tots els nivells. Una bomba que finalment esclata abans d'hora. davant dels nassos Però bé, això son impressions meves que tampoc volen dir res.

   El cas és que estiro les cames pel barri. El barri on visc des de practiment sempre. Aquest barri, en un moment, donant podría ser perfectament fruït de la meva imaginació. ¿Per què no? 

  Perquè fins a quin punt la realitat és real? Suposant que hi hagi una única realitat.

  Aquest text per exemple: estic evocant una realitat que està dins del meu cap. O qui sap... 

Potser el meu cap és fruït d'una realitat llunyana, tant llunyana que resulta ser l'eco d'una veu que diu tembé ser jo. Ja que com deia un poeta argentí totes les persones són la mateixa persona. Per això, també és pot dir que quan un escriu el que li passa, també està escribint com si fos un altre.

  Un altre que en un moment donat lleigeixi aquestes impossibles paraules. Que no sé d'on han sortit. Potser algú me les reclama un dia d'aquest.

Dani T. D. 24/9/2022