LLÀGRIMES DE MAR

     S'acaba el món com cada dia. L'excés d'informació segresta la llibertat de pensament dels receptors. Receptors que van i venen de l'amor a l'oficina, del banc a l'hospital, del Caprabo al cinema, del desig al deure més tediós, del concert d'un Lluç Rumbero a la sempre caxonda agonia del sistema, de la serenitat més acollidors a la guerra més absurda i cabrona.

  Com deia una cançó: y la vida siguió como les cosas que no tienen mucho sentido. Bé, depén. Perquè aquí entra la imaginació de cadascú. Enstein deia que la imaginació és més important que el coneixement. Interassant, oi? Si més no, fa què pensar. I què sentir. Sentir que potser tot és un somnis dins d'un altre somni dins d'un altre somni. I que ens anem despertant per tornar a somniar la vida en directe sense cap filtre que valgui.

  Mentre el món s'acaba i comença cada nou dia, o cada dos o tres mesos. Depén del vent i de l'aigua que porta els núvols. O el plor tendre de les teves llàgrimes de mar salada.

Dani T. D. 30/9/2022