EL MÉS SALVATGE ATZAR

 A voltes soc un cor sofert

que no para de sofrir ben despert,

anhelant jeure amb l'ànima

del teu cos nu amb gust de mel,

just al despuntar un nou dia

que prometi impossibles daurats

burlant el més imbècil destí

disenyat pels Déus més absens.

D'altres, en canvi, soc un cor foll

absolutament desprès i lliure,

burlador de la realitat més cabrona.

Juglar desacomplexat des de la

fragilitat que dóna la pròpia mortalitat,

encara jugant al joc rar que ofereix

aquesta misteriosa i fugaç vida,

entre el desig i el més salvatge atzar.

Dani T. D. 17/7/2021