i em posa a somniar ben despert.
La vida que es vesteix de rutina
i em du a la porta d'una gris
oficina.
La vida que s'enyora del demà
i m'ofereix un ram de boges
il.lusions,
la vida que s'inquieta des de
cada batec
i em fa saltar a la xarxa sense buit.
La vida que sap que és una mentida
des d'una aigualida i transitòria realitat,
la vida que m'ha posat a escriure
aquests versos que fan olor a trampa
mortAl.
Dani T. D. 16/6/2022
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario