viernes, 6 de mayo de 2022

DE LA TAN JODIDA ANSIEDAD

 A veces me escondo
muy dentro de mi
concretamente entre
el corazón y el hígado.

Hay días tan marrones
como el porvenir,
tan idiotas
como la tan falsa 
                      felicidad.

Hay tardes desesperadas
que me dictan poemas urgentes
            en diferido y al oído,
noches arrugadas
sobre una cama despierta.

Hay mañana alquiladas
a lunes con resaca,
tribus de atardeceres
que apuran siempre
la penúltima copa
de la tan sudada 
y jodida ansiedad.

Dani T. D, 6/5/2022

No hay comentarios:

Publicar un comentario

RECORDATORI SINISTRE

 A veure quin  capullo guanya  el diumenge.... diari secret