A vegades li dóna la sensació que cada dia és el mateix dia. Però no, entre d'altres coses perquè cada dia té un nom designat i diferent: Dilluns, dimarts, dimecres.... I també perquè la vida va canviant segons el vent de l'atzar. I mai res és el mateix encara que un cregui estar inmers en un oceà de rutina i gestos monòtons.
Clar, que els estímuls exteriors no ajuden massa (o gens). Ells, s'encarreguen de que les diverses conductes es segueixin reproduïnt dins dels parametres establerts per el Servei de Cordinació del Sistema Més Sistemàtic. Però això si de cas ja s'explicarà en una altra ocasió ara tornem a la història que hem començat a narrar.
Rerament el protagonista d'aquestes ratlles, té la necessitat d'aturar-se i pensar amb calma. Però no hi ha temps, o cada vegada hi ha menys temps. Tot passa tan de pressa. A més, el lloc més idoni per pensar, quin és? A casa? Al dormitori? Al lloc de treball? Fent cua a la Farmàcia? Mentre un es relaxa? Després de sopar? Davant el televisor encés? Darrera del televisor apagat? Després d'haver fet l'amor? Al consultori dels psiquiàtre? Al consultori d'una Tarotista? Escoltant a Bach? A Frank Zappa?
Per pensar es necesita temps. I avui en dia sempre falta temps. Temps per tot. Clar que, potser no sabem gestionar el nostre temps. El poeta Jose Manuel Caballero Bonald, deia que som el temps que ens queda. No deixar de ser una reflexió interessant, per pensar-la i tastar-la durant una bona estona, tot esperant en la saleta del podòleg, per exemple.
Al cap i a la fi, un mai acaba de saber exactament qui és. I es que en el Fons tampoc té tanta importancia. Ja que ser segurament és el resultat del desenvolament temporal que realizar cadascú en el seu temps vital. O vés a saber...
Dani T. D. 19/7/2021
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario