es todo cuanto tengo,
entonces la ciudad se viste
de pregunta imposible
y aprendo a escaparme
por los márgenes
que deja el silencio sobrante
de los transeúntes anónimos,
que cruzan las avenidas
de la soledad ruidosa.
Dani T. D, 10/7/2021
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, y altres idiotes (perdó idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Juntos, cafè para Puigi, prenen el pel al personal. Juntos, ni España ni Catalunya, em pagueu el lloguer del palauet a Woterloo. Juntos, j...
No hay comentarios:
Publicar un comentario