es todo cuanto tengo,
entonces la ciudad se viste
de pregunta imposible
y aprendo a escaparme
por los márgenes
que deja el silencio sobrante
de los transeúntes anónimos,
que cruzan las avenidas
de la soledad ruidosa.
Dani T. D, 10/7/2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
-
.jpg)
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u... -
.jpg)
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort... -
.jpg)
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario