JUGAR, JUGAR...

 Les ciutat de les escalfades mentides m'ensenya les seves dents. Son perles que brillen en els carrers foscos de la soledat més evident. Arribats a aquest punt aprofito per fer un café i plantejar-me una dansa ben diferent per començar d'una altra manera... no sé com dir-ho. Ja que en el fons viure ja és això: jugar, jugar i jugar. ¿O NO?

Dani T. D. 12/7/2021