sobre les vereres de la ciutat torta,
mentre es va despertant cada batec,
habitant d'aquestes avingudes sobtades.
Una subtil por modernitza els gestos
dels esclaus anónims i treballadors,
venen les seves ànimes per quatre quartos,
mentres passa un temps idiota i volador.
Naufraga el desig i la passió,
els petons i els crims més íntims,
tot plegat s'escapen entre els dits.
I en l'hotrizó batega una blanca visió:
potser és el miratge d'un demà
en la roda bella i mortal de tota ficció.
Dani T. D. 9/6/2021
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario