reboten per les voreres del divendres,
mentre les mans ansioses del desig
somnien ben despertes entre les tecles
d'un fred ordenador.
Mentre el món és una ximple baldufa
que dona voltes sense parar
al voltant d'un sol que es troba
bastant desgastat
per moments,
malgrat el seu foc.
Les ones del més elèctric atzar
teoritzen sobre la suavitan
d'aquelles paraules que no
s'acaben de dir,
que s'aturen abans que la veu
digui res,
transformant les avingudes
del desig més ardent.
Mentre l'univers és un cor gegant,
que batega,
es fa petit i es fa gran
fineix per torna a començar
la dansa de la matèria
més misteriosa i bella.
Dani T. D. 11/6/2021
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario