al buit
com
cada matí
a dos quarts
de vuit.
M'invento
de nou
a través
del vidre
que filtre
el mirall
d'aquest jo
tan fictici.
Naufrago
per vegada
enèsima
en l'avinguda
trapella
de la mediocritat
més quotidiona
i alhora
més irreal.
Aprenc
a no aturar-me
massa estona,
doncs el camí
a cada passa
es fa més curt
i els somnis
es multipliquen
en cada sospir,
des de cada
batec.
Dani T. D. 21/6/2021
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario