UNIVERS PROPI

 Sense saber perquè, un es posa a escriure, potser per esbrinar què coi fa en aquest món, en aquest vida tan prenyada de misteri, bellesa i caos. Al cap i a la fi, un escriu perquè potser escriure és una manera (com qualsevol altra) d'estar en aquest món tan extrany, com va dir l'Ana Maria Matute.

  La genial Margaritte Duras deia que escribia  per averiguar com escriuria si escribís. Aquesta molt aguda refexió de l'autora de L'AMANT, fa pensar. Escriure no deixa de ser una manera agradable de passar les hores, els dies, la vida o fins i tot permet coquetejar amb un provable (encara que mandrós)  més enllà.

  Escriure no deixa de ser una activitat humana a la vast de tothom. Clar, que no escriure també pot ser  molt interessant. De fet  hi ha escriptors que no escriuen i han guanyant importants i prestigiosos premís.

 Clar, que els premis no son tot en aquesta vida, encara que la creença general així ho assenyali.

  De fet tots acabem morint. Despareixem sense deixar cap rastre per sempre més. Arribats a aquest punt, es podría dir que un també escriu per ser immortal. Clar, que la immortalitat a la llarga resulta ser absolutament tediosa. Sense anar més lluny els déus de l'Olímp sentien enveja dels homes perquè aquests eren (i son) mortals.

  Pero per sobre de tot escric perquè m'ho passo la mar de bé. M'invento les històries que vull i que em permet la imaginació sense cap idiota limit ni reprimit perjudici de cap mena. Recomano a tothom que escrigui. Ajuda a crèixer com a persona (encara que arribar a ser una persona és sovint una tasca gairebé impossible, sobretot en aquest temps en el propia paraula persona està cada vegada més trapitjada.) i permet, entre d'altres coses, saber què pensa  i sent un. Que no sempre està tan clar. 

  Encara que hi ha una cosa tan o més gran que escriure, que és llegir. Bé, de fet les dos accions massa sovint es confonen.

Fins a la propera.

                                                       

     Dani Torralba Devesa, 5/11/2002