ministres anònims en el museu de la decepció,
un quilo de petons en un inesperat ambús.
idiotes eventuals en el meu interior.
Trobó a faltar els teus cabells
llargs i humits
sobre les meves nues paraules,
però al tancar els ulls
em beses amb ansies de mar salvatge
i l'univers de cop s'incendia.
Lleons jugant al set i mig,
un president exiliat en la seu propi ego,
una trempera en el moment més inesperat,
les hores desfilen com desorientades mòdels.
Somnio ben despert
des d'aquest desert oficinista,
mentre fem l'amor sobre una platja
de paper daurat,
entre el cel i un infern dolç
llogat a un actor de doblatge.
I la vida segueix
com qui camina plàcid
sense cap concreta direcció
per una platja molt i molt llarga.
Dani T. D. 2/11/2020
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario