LLUNA DE MEL

 La mort m'acompanya

des del primer dia,

la mort em vigila 

i m'aconsella.

A vegades la convido

a unes copes

a prop del mar

i els dos patem la xerrada.

La mort em fa riure

amb les seves ocurrències,

i jo li agraeixo

la seva lúcidesa.

Sovint li pregunto

quan anirem a dormir junts,

i ella em respon

que no tingui gens de pressa,

que mentre, gaudeixi de la vida
tan com pugui,
que no m'amargui massa.

no val gens la pena.

I que sobretot 

no em prengui

absolutament res

seriosament.

I quan menys

m'ho esperi,

tornarem a estimar-nos
cam a veritables animals

en una tendre

 lluna de mel.

I es que la mort,
malgrat la seva pal.lidesa
i constitució prima

no deixa de tenir
té un bon polVo.

 Dani T. D. 15/9/2020