INVENTARI VITAL

     Inventar-se per emèsima vegada. Canviar de vida, mudar la pell, aturar el temps, canviar d'amics, reciclar els enemics, tornar a somniar ben despert. Començar de nou, perdre el respecte a la soledat més solitària, sortir del jo més inútil i disminuït, treure la llengua als vianants, insultar al careto del mirall, burlar el passat, burlar el futur, pintar de Nous color el present més gris i fill de puta.

  No prendre´s tan seriosament, obrir totes les portes i Finestres, tornar a ser nen, insultar a tots els poderosos (que guanyen un sou que t'hi cagues!).

  Recuperar per fi la incorrecció  política, tornar a llegir a Homer, a Shakeaspeare, a Cervantes, a Pere Calder, a Vinyoli, a Pessoa, a Makinavaja.... Gaudir del plaer de no fer absolutament res, pelar-se-la en hores  d'oficina sempre que vingui de gust, viure des de la llibertat més interior.

 Pendre-s'ho absolutament tot a broma, que son dos dies i morirem tots. Tornar a jugar a fet i amagar, parlar sol, parlar amb els desconeguts, dir tonteries, pixar-se en els palaus i als estadis de futbol, descollonar-se de tot i de res perquè sí, corre sense rumb en les primeres clares de la matinada, mocar-se en totes les banderes, escoltar  a Tom Wats, els Beatles, a Bach, a Mozart, a Vivaldi, a Aute, a Springsteen, a Lou Reed, a Bowie, a Ovidi Motllor, a Lennon, a Chuk Barry, a Serrat, a Chavela Vargas, a Lole y Manuel, a Nina Simone, al mar, a Raimon, a Brassens….

Anar als cementiris per ballar i cantar i fer l'amor sobre les tombes, crèixer completament al revés. dubtar de tot, jugar a contradir-se fins el darrer alé, despullar-se davant de desconegudes sense necessitat de treure's la roba, parlar amb Déu i tractar-lo de tu i pagar-li unes copes en qualsevol club de mala reputacío, anar al teatre, jugar al parxis amb el diable, vendre's a qualsevol que pagui molt bé, tallar-se el cap, i finalment morir rient de res i de tot.

Dani Torralba, 6/9/2020