TOTS I NINGÚ

Fantasmes que busquen guerra,

fantasmes que enreden al personal,

fantasmes que cerquen finançament,

fantasmes que manipulen aquest present 

tan decadedent.

Mentre la història es repeteix

com una sopa amb massa all,

com els dubtes d'un,

com la bella, i (al mateix temps)

maleïda esperança,

la que aspira a un paradís massa guai.

O qui sap.

Mentre els vàmpirs de torn

no volen deixar la poltrona

     ni per una estona,

perquè el poder vol més poder

per això s'inventen un enèssim merder

aixì mantenen content

al poble més innocent.

I si la cosa no funciona

el cap de setmana proper

és juga la Copa del Rei

de pilota peu.

 

Fantasmes jujats per altres fantasmes,

esperits lliures en presons fantasmes,

fantasmes penjant tot tipus de símbols,

fantasmes despenjant els mateixos simbols,

fantasmes exiliats en la seva pròpia fantasmada,

fantasmes en forma de dubte

 en el meu propi mirall.

 

Potser,

al cap i a la fi

tots i ningú

  som uns perfectes fantasmes..

UUUUUUU.....

 

 

.Dani T.D. 22/3/2019