DE L'ART I LA CIÈNCIA

Cada tres vespres

invoco el principi d'incertesa

i quan estic amb ella

també penso en tu.

És questió espontània

i també fruït

de tota una meditació

fluïda i determida.

El desig té tantes direccions,

com naufragis sobtats

que evoquen en altres

misterioses i belles disertacions.

I mentre el petons

m'evoquen la teva boca,

els seus ulls em recorden

que tota vida és instàntania.

De fet quan escric 

aquests versos,

també sóc aquelles altres mans

que ara et despullen l'ànima.

I sense masses aspiracions

s'omple el cor

i la ment de llum

en la llibertat de cada moviment

que intenta atrapar

el principi d'incertesa,
per vegada enèssima.

I mentre estic en tu

penso amb ella 

com un miracle

de l'art i la ciència.

Dani T.D. 13/3/2019