les mans buides de res,
el res embossat de promeses,
les promeses trencades
entre els espills de l'univers
Els ulls que no saben escoltar
les veus adulterades pel silenci,
el silenci del soroll
el soroll que disenya la realitat
en la ficció prefabricada pels ulls.
Les presses del desig,
el desig vestit d'ansietat,
ansietat que s'expandeix
en l'espai més infinit,
infinit evaporat per les presses.
Temps de confusos neguits,
neguits que declaren absurdes guerres,
guerres d'ambició i merda,
merda que fa posible
la injusticia més civilitzada de tots els temps.
I nosaltres aquí avorrits,
avorrits plens de ximpleries fins les aixelles,
aixelles perfumades d'egocentriques colònies
colònies que desprenen l'aroma,
l'aroma d'un tan agoista nosaltres.
I nosaltres aquí avorrits,
avorrits plens de ximpleries fins les aixelles,
aixelles perfumades d'egocentriques colònies
colònies que desprenen l'aroma,
l'aroma d'un tan agoista nosaltres.
.Dani T. D. 9/4/2018
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario