A voltes hores sense ganes
tota una vida duren,
però cal ser valent i afrontar
l'aparent covardia de cada moment.
A vegades rostres de llàgrimes
els carrers del laberint inunden,
confonent tot destí amb la temuda
passa cap a la claror més evident.
Clar, que a vegades és la claror
la que cega les passes cap enlloc,
la que no deixa veure el camí
cap a la llibertat més natural.
A estones la negror espessa
de la nit més freda, planteja preguntes
que surten de les revollades respostes,
les que llauren la por més convincent.
Tot d'una és la festa de la vida,
el contrasentit de l'existència,
el rastre de la mortalitat, seguint
l'encant en cada possibilitat.
Dani Torralba Devesa, 15/11/2017
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario