A veces cojo el metro hacia ninguna estación en particular. Salgo a navegar por los tripas de la ciudad de mi ansiedad más secreta. Y en verdad, no se que busco. Es la vida, quizás...Una idiota herida de luz...
Un espacio para disimular un cierto compás respiratario. En el metro encuentro miradas despeinadas, mirades rectangulares, miradas miopes, miradas sin ojos. Encuentro también todo tipo de excusas. Sí, si, sí todo tipo de excusas. Excusas quadradas, excusas con manos, excusas ojos. Ojos que preguntas con interrogantes afilados. Y en eso que el metro naufraga en la estación de la soledad más cósmica y arañada. Y la vida al fin se resuelve despejando una incognita mÁs.
Dani Torralba 11/10/2015
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.
A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
-
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort...
-
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario