EN L'ATZAR MÉS ESPONTANI

M'agrada anar caminant cada matÍ

a l'oficina

i observar els rostres anònims

dels vianats que es creuen

amb el meu tarannà més qüotidià,

i somniar ben desperpert

cap on van els seus detins

tant mortals i efímers

com el meu.

M'agrada viatjar en metro

i espiar les mirades callades

que van teclejant missatges

d'amor -o de cansada indiferència-

a través de sofisticats aparells

móbils

que es comuniquen

a través d'aparatosos satèl.lits

gravitant

a milers de kilòmetres

sobre els nostres insignificants 

clatells.

M'agrada imaginar

que quan camino o viatjo en metro

vaig a l'aventura

de l'existir més extraordinari,

des del viure més fantàstic.

Ja que en el fons

viure ja es desplaçar-se

sense deixar de jugar

ni un sol instant

el joc mortal

des de cada gest que ens proposa

l'atzar més espontani.

Dani Torralba, març, 2014