viernes, 1 de noviembre de 2013

DANSANT EL DESIG

Entre abismes qütidians aprenc a dansar el desig més còsmic, caminant entre imatges Incendàries exploro en les més entranyes. En difinitiva tot és una profunda buidor plena de maravelles extrordinàries. On no hi ha fi, no hi ha principi que valgui. Ja que tot comença on acaba res. Entre abismes de bellesa y màgia aprenc a desaprende que res és tot, que tot és Res. Que el desig és un atzar, l'atzar de viure, de viure rient. Rient entre la vida i la mort, entre morir i viure. Alé d'un mateix batec on tot i res, sempre està per descubrir. DANI, octubre, 2013

No hay comentarios:

Publicar un comentario

¡MUCHAS GRACIAS PAUL AUSTER!

   No recuerdo muy bien que libro fue el primero que leí. Seguramente el Palacio de la Luna. Aquella fantástica historia me llegó muy hondo...