Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
viernes, 1 de noviembre de 2013
DANSANT EL DESIG
Entre abismes qütidians aprenc a dansar
el desig
més còsmic,
caminant entre imatges Incendàries
exploro
en les més entranyes.
En difinitiva tot és una profunda buidor
plena de maravelles extrordinàries.
On no hi ha fi, no hi ha principi
que valgui. Ja
que tot comença on acaba res.
Entre abismes de bellesa y màgia
aprenc a desaprende
que res és tot, que tot és Res.
Que el desig és un atzar,
l'atzar de viure,
de viure rient.
Rient entre la vida i la mort,
entre morir i viure.
Alé d'un mateix batec
on tot i res, sempre està per descubrir.
DANI, octubre, 2013
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
¡MUCHAS GRACIAS PAUL AUSTER!
No recuerdo muy bien que libro fue el primero que leí. Seguramente el Palacio de la Luna. Aquella fantástica historia me llegó muy hondo...
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
-
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort...
-
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario