Fills d'una pluja mossegada,
aprenem cada matí
les mentides més etablertes
per seguir al remat
i no morir de por
i així fer el correcte
dins d'avorrides màscares.
Som lliure, però vivim
amb les cadenes sempre posades,
entre l'hospital i el cementiri,
entre la moda i les estadístiques
en una demòcracia de deseny
on la política es una estratègia
purament econòmica
dirigida pels quatre
espavilats de sempre.
I cadascú
de nosaltres ens amaguen
dins dels nostre més miserable
convecionalismes,
prostituïnt així l'alegria
de viure pel simple fet
d'estar vius.
A canvi de què?
La veritable REVOLUCIÓ
sempre es fa des
de dins de cadascú de nosaltres,
tot sistema es pura manipulació
per assegurar
una civilització ESTRATÈGICAMENT ordenada,
ficticiament feliz
o ves a saber...
Dani T.nov. 2013
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Y NO TENGO CABEZA
Me duele la cabeza y no tengo cabeza, escribo estos versos y no soy poeta. Me levanto y me visto pero estoy bien muerto, no paro de s...
-
.jpg)
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u... -
.jpg)
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort... -
.jpg)
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario