MÁSCARES DIVINES

   Màscares despistades, màscares massa serioses, màscares plenes d'aire...

Jo soc una màscara més en aquest ball de carotes que no sap on va.

Avui fa bon dia. Surto a caminar, no tinc rumb, no tinc pressa.

Passo per un quisoc. Compro el diari. Soc una màscara extranya, compro el diari. Continuo caminant mentre el cap no para de pensar. D'anar d'aquí enllà. El coco no para. 

   Els pensaments sovint ens traïcionen, encara que també em porten per camins interessant. M'obren portes per anar més anllà, per caminar per camins fantàstic i sorprenents.

Caminar ajuda a pensar millor. El pensament respira, observa el paissatge, pren nota y balla al ritme del cor.

  Instants més tard, assegut en un banc d'un parc molt entrenyable amb arbres que em convidaven a refrescar-me sota les seves brenques, llegeixo al diari que ha vingut al Papa. No soc catòlic, no soc creient i els espectacles de masses em resulten altament sospitosos.  Ho trobo exagerat, el Papa és el màxim representant de l'esglèsia aquí a la Terra, en aquest planeta insignificat. I? 

Dani T. D. 7/6/2026