buidors envassats al buit,
deures absurds
que ens treuen dels llits,
esperances il.lusories que,
d'alguna manera, ajuden.
Ajuden a continuar en aquest trànsit
que no s'atura ni un sol instant.
Que ens desperta per somniar
ben desperts en aquesta odissea
cap a les platges paradisiaques
d'un no-res serè i lluminós.
Dani T. D. 47/9/2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario