Butxaques plenes d'aigua de mar,
la vida sempre és un desti equivocat
que segueix el rastre
d'un desig desorientat
entre espills d'escuma
i un sol desmaiat.
Un sol que incendia les taulades
mentre els nàufrags urbans es sotment,
una jornada més, al joc de la rutina,
la que marca el ritme de la sempre
aparent realitat.
Butxaques plenes de preguntes del mar,
preguntes que sempre s'avaporen
omplint el cel de dubtes de cotó.
Preguntes que son l'essència d'aquest vida
que segueix destins totalment
equivocats.
Dani T. D. 30/6/2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario