Hi ha dies que son com sales d'espera. Un s'asseu a esperar (literalment, o no).
I en el fons no se sap ben bé que s'espera.
Bé si: que vagin bé les coses, un nou amor, unes vacances, comprar l'últim llibre d'aquella escriptora, tallar-se els cabells, beure una cervesa i...
Però en el fons què s'espera? Potser el que tan es tem: la mort?
O potser la mort és una excusa? O el que hi ha al fons de cada desig? O jo què sé?
Un s'aixeca cada mati. Es vasteix d'ell mateix o de qui sap. Va a treballar per guanyar diners per viure, o millor, dit sobre viure. Però un cap a la feina, a la oficina, el talles, a laboratorio, a la fàbrica en el fons s'espera una canvi, una cosa extraordinàri (o mediocre) però que no acaba d'arribar mai.
Dani T. D.24/6/2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario