LES AUTOPISTES DEL TEMPS

 En el fons,

només som el temps 

que ens queda,

un quantes d'hores

que al final son 

un munt de sorra

que el mar dissoldrà.

I també som 

     l'eco d'uns minuts

que es dispersen en anys.

Anys que es reperteixen

en els armaris

que  la memòria classifica

segons l'impacte diari,

quan fuig per

                   les autopistes del temps.

En essència,

som pura velocitat

en el deplaçament d'una vital mortalitat,

quan aquesta es fa eternitat 

en cada batec instantani,

el que marca el ritme 

                  en la fugCitat de cada moment.

Dani T. D. 22/6/2026