Cada matí, un s'aixeca mig cansat, mig zombi. Les paraules, abans de sortir per la boca, recorren lentament la geografia rugosa del cervell a la recerca d'explicacions sobre l'estat anímic que expressa el cos.
Triga encara mig segle en assabentar-se realment de la situació climàtica que s'hi respira fora del cos.
I és que el cos, en el fons, pot ser més lúcid que el cervell. O, més pràctic. Clar, que potser no sé exactament el que vull dir. Però jo ja m'entenc.
I ara que penso, potser aquest canvi climàtic és el resultat d'aquest progrés tan tecnòlogic i salvatge. Un progrés sovint fals i superficial. En el fons tot son aparells. Aparells que cada vegada ens sotmeten al seu dictat.
Aperells amb pantalles incorporades que ens aconsellen i ens manipulen sota els interesos de quatre. Dels quatre que diregeixen el món.
Aquests aparells que transmeten la seva escalfor, que necessiten aigua per poder funcionar. I això pot influïr a l'escalfament global.
O també l'excés de cotxes, de móbils, d'aires acondicionats...
Qui sap...
Potser estem a les portes d'una nova era. Una nova era en que l'èsser humà haurà d'assumir que no pot manipilar a la natura segons els seus interesos.
I es que, sovint se'ns oblida que som animals. Racionals, però animals. I estem al servei de la natura, i no el revés.
Dani T. D. 28/6/2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario