La vida és rara. A diari entro al metro que em porta directe a l'oficina del Ministeri del Tedi. El viatge sempre és fantàstic. Els viatgers a travessem a la velocitat de la llum galàxies llunyanes en tan sols uns vint minuts de rellotge. Les mirades de cada dia es creuen i es saluden fredes i sense dir-se absOlutament res. No cal, ja queda registrat en la caixa negra del tren, i de rebot, dels sAtèl.lits que vigilen cada un dels nostres moviments.
Aquestes criatures metàl.liques que envolten el planeta, ho saben tot de nosaltres. Coses de nosaltres mateixos que ignorem profundAment.
Sí, la vida és rara, i potser més rara que mai. Però segura. I això és el que importa, no???
Dani T. D. 26/2/2026
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario